" Ua epidèmia d’autisme o de desòrdi mentau d’aqueste
estile, qu’ei çò qui’nse demora e qui n'acabarà per de bon dab la plaga de
l’umanitat en aqueste planeta, ja vederatz, ja ! "
L’Ansèlm, dab un vèire de bièrra a la man, que semblava hòrt
seriós. Que parlava dab un ton pausat de conviccion tranquilla. Que s’èra avisat qu’èri a léger un article
consagrat a la catastròfa aeriana de Germanwings e non s’i èra pas podut refrenar.
Que i horní :
" Avetz arremercat lo nombre impressionant de
destimborlats dont l’obsession ei de voler a tot hòrt còthtrencà’nse a vos, jo
e a totòm? Que n’i son mei anar mei,
non ? E mei, e sabetz que la proporcion de malauts mentaus b'ei
a créisher tot dia ? Pas arrés non sap ni lo perqué ni quin los caleré
suenhar. Que parlan d’epidèmia. Jo que
vs’ac dic : dauna Natura qu’a trobat lo mejan de tirar deu puisheu aquesta
plaga qu’èm nosautes, los èstes umans. Un virus, ua bactéria, qué sèi jo, qu’ei
a hà’nse hòus o feblòts de la cerimana, e pim, pam, que’n serà lèu fenit per de
bon, de l’umanitat ! "
E que s'engolí la bièrra en silenci.
1 comentari:
Certament, no he agafat el to de l'article, però des de la mort del Pare de Nietzsche, ja fa més d'un segle, el Nom del Pare ha estat psicològicament tombat i, un psicòtic és aquell qui no té un suposat subjecte saber a qui seguir o donar crèdit.
Però amb la psicoanàlisi es fan miracles, tot i que el triomf d'aquesta disciplina significaria la seua mort.
No, no és un problema fàcil de resoldre i potser és un esglaó en l'evolució de l'Ésser Humà.
Vicent
Publica un comentari a l'entrada